Racisme existent dins del món del ballet i verdaderes històries de superació

La exdirectora del Ballet Nacional de Cuba, Alicia Alonso, saluda al públic al costat del ballarí Carlos Acosta, durant una gala oferta en el seu honor pel Royal Ballet de Londres a La Habana.

Misty Copeland

Imatge de la ballarina Misty Copeland, principal amb l’American Ballet Theatre de Nova York.

Misty Copeland, la ballarina que ha canviat la història del ballet, és una dona trencadora de barreres, prejudicis i estigmes. Misty Copeland va trencar tots els esquemes en esdevenir la primera afroamericana a ser nomenada ballarina principal del famós American Ballet Theatre. Als 32 anys d'edat, Copeland aconsegueix el màxim lloc dins de la prestigiosa companyia de ballet poc temps després d'haver-se convertit en la primera ballarina de raça negre en obtenir el doble paper de "El llac dels cignes". Copeland viu el zenit de la seva carrera, als seus èxits professionals se suma la seva àmplia presència mediàtica gràcies a la publicació de Life in motion, best-seller autobiogràfic dedicat a la seva carrera així com el documental que protagonitza, A Ballerina 's Tale.

Precious Adams

Imatge de la ballarina Precious Adams, actualment ballarina amb l’English National Ballet de Londres.

Un altre exemple de superació i fortalesa és la ballarina Precious Adams. Precious es nega a fer servir mitges rosades perquè no van amb el to de la seva pell, ha estat víctima de discriminació racial en el passat i avui refusa complir amb la tradició d'aquesta institució. Prové de Michigan, Estats Units, i l’any passat (als seus curts 23 anys) no va dubtar a desafiar les autoritats de l'Acadèmia de Ballet de Londres, oposant-se a utilitzar les tradicionals mitges rosa pàl·lid durant els assajos i presentacions. Aquesta no és una lluita aïllada de la ballarina, la qual sosté que encara hi ha molta discriminació cap a les persones de color en el ballet. Altres ballarins insisteixen en que encara hi ha companyies que creuen que les persones de color no tenen el cos "correcte" o que no calcen amb els estàndards, pel mateix les barreres d'accés a aquestes persones són molt altes. Aquest incident que va patir Precious Adams no va ser una excepció. Precious va experimentar discriminació quan tenia 18 anys i era alumna interna a l'Acadèmia Bolshoi de Moscou, en la qual li van dir que es fregués la seva pell fins a treure el seu color. Adams, en la seva rebel·lia a fer servir mitges rosades, va trobar un aliat a la English National Ballet School de Londres, ja que la directora artística de la institució, Tamara Rojo, va recolzar la seva decisió. "Els temps canvien, és només una evolució natural que aquestes coses siguin qüestionades", va concloure la ballarina espanyola.

Carlos Acosta

El ballarí Carlos Acosta fent un salt a la segona durant una representació de Requiem, del Royal Ballet.

Lamentablement, els casos de racisme en el món del ballet no escassegen. L'autobiografia del llorejat ballarí Carlos Acosta relata la discriminació que va patir al ballet cubà per ser negre. Revela el racisme dins del Ballet Nacional de Cuba i en especial de la seva directora Alicia Alonso. Acosta relata la seva pobra infància, la seva condició de noi pobre i negre i el racisme d'Alicia.

Carlos va demostrar que un príncep del ballet podia ser negre. A la companyia cubana, Acosta, ja guanyador de dos Grand Prix (el de Lausanne i el de París) no va ser acceptat sinó com "solista", quatre categories per sota de la que ostentava en l'agrupació anglesa.