Condicionants a l’hora de practicar dansa clàssica

Existeixen una sèrie de condicionants que fan que la pràctica del ballet a nivell professional sigui tan extremadament difícil. “Amb condicions no es balla, però sense elles tampoc”, aquesta frase fa referència a la sèrie de condicions físiques que un ballarí ha de tenir per poder assolir una carrera professional dins del món de la dansa.

Aquesta estricta i extremada exigència física que es demana és un altre factor el qual fa molt difícil la practica del ballet a nivell professional. Aquesta afirmació anterior la fonamento en les pròpies proves d’accés que realitzen les acadèmies de ballet més antigues i amb més renom a nivell mundial. Per exemple, el professorat de l'Acadèmia de Ballet Vaganova té un cànon que indica la mesura exacta que deu tenir el cos d'una ballarina. El 52 per cent és la proporció perfecta entre la longitud de les cames i l'alçada total d'una persona. Fets com aquest poden fer pensar en el ballet com una activitat elitista i estigmatitzada, un ideal impossible d’assolir per a determinades persones. Encara que, cal dir que avui dia aquesta situació, aquesta manera de pensar ha evolucionat d’una manera considerablement positiva. Cada vegada, com en altres diversos aspectes de la vida, són més els ballarins i ballarines els quals es rebel·len contra una “tradició” absurda i antiquada.

Ballarins i ballarines passant dels 40?

Imatge de la ballarina Alicia Alonso, la qual va donar el seu últim espectacle tres setmanes abans de complir 75 anys.

Un altre factor condicionant és l’edat. Com passava (fins fa relativament poc) amb els grans esportistes d’elit, la carrera d’un ballarí era d’una durada increïblement curta. Amb els anys, els anys en actiu han patit una pujada considerablement notable, cada vegada podem trobar ballarins d’una edat i experiència més elevades. Aquest fet, malauradament, esta estrictament relacionat amb la exigència que presenta el ballet, el qual busca la perfecció tant física com estètica. Fins fa pocs anys, no tenien cabuda en aquest món artístic els ballarins més veterans. Al contrari del que moltes persones creuen, jo crec que trobar-se cada vegada als escenaris ballarins i ballarines més grans és un fet extremadament beneficiós, ja que aquestes personalitats aporten als espectacles i representacions coses que no poden ser transmeses per ballarins més joves i inexperts. Aporten un control i perfecció absolutes, experiència i seguretat i un domini excel·lent entre tècnica i expressió.

Ballet, un estigma per als homes

Imatge de la pel·lícula Bily Elliot, mundialment coneguda.

Un altre factor condicionant prou destacable com per parlar-ne és el tema del gènere. El ballet clàssic és una activitat que normalment tendeix a ser estereotipada, no poques vegades la dansa és associada amb el gènere femení, pres com una activitat majoritàriament femenina. A les dades em remunto, lluiten contra els seus propis cossos per mantenir-se en forma, s'enfronten a prejudicis masclistes i a qüestionaments sobre la importància i viabilitat de la seva professió. A més a més, tenen consciència de que la seva carrera com a ballarins clàssics acabarà abans de complir els 40 anys.

Malgrat tot l’anterior esmentat, no tot són notíicies dolentes per a ells, ja que al ser molt menys nombrosos els ballarins que les ballarines, el gènere masculí es beneficia de moltíssimes més beques i ajudes econòmiques que no pas les ballarines. Les grans escoles de ballet de tot el món ofereixen als nois estudiants de dansa força quantitat de beques completes, això mateix passa amb freqüència al concursos de dansa, ja que és una manera excel·lent de promoure la dansa entre els nois.

Ballarins com Acosta, Barishnikov, Vasiliev, Muhamedov, Rusimatov, Dupond, Bujones, Bocca, Guerra, Malakhov o Carreño estan mostrant una nova visió de la dansa professional en la qual cada vegada més s'obre un espai perquè els joves d’ambdós sexes desenvolupin la seva potencialitat física i espiritual.